Festa Major al barri dels Caputxins! Enguany del 20 d’abril al 26 de maig.
La nova junta s’ha consolidat i amb energia renovada us proposem passar-ho bé tot trobant-nos en aquestes festes.
Necessitem encara més persones col·laboradores: el barri és molt gran; hi vivim 11.299 persones (dades de l’any 2022).
Hem programat l’Assemblea General de l’AAVV dels Caputxins (oberta a tothom) dins les festes. En concret, el dijous dia 16 de maig a les 20h al centre cívic de Can Pau Raba. Us hi esperem!
El grup de teatre Caputxins xins xins s’ha agafat un any de descans per tal de re-enfortir el grup i alhora replantejar els seus objectius. Per aconseguir-ho, cerquem persones interessades em participar-hi, independentment de l’edat i de l’experiència en el teatre. Si uns interessa, en parlem durant els festes, o ens envieu un correu a correu@barricaputxins.cat.
A part de les activitats consolidades de les festes Missa de festa major i vermut popular, campionat de parxís, cafè d’artistes, dinar de germanor, botifarrada i quina, xocolatada i jocs de cucanya…- enguany afegim la caminada familiar nocturna (l’any passat no la vam poder fer per la pluja), la bicicletada popular, la sobretaula del dinar de germanor amb el grup Belles Cançons (on cantarem cançons d’ahir, d’avui i sempre), el concert al jardí de Can Pau Raba amb el grup de pop-rock català NED (Nascuts en Dimarts), el concert amb la nostra entranyable i estimada cantant del barri, l’Antònia Barnolas, el taller de capgrossos per anar al cercavila l’Escola Guillen de Mont-rodon amb festival infantil final… Us animem a gaudir-ho!
Especialment animem a totes les persones del barri (o no) que es sentin artistes (o una mica…) a participar en el Cafè d’artistes del diumenge 28 d’abril. Cantar, ballar, recitar poesia, fer una petita actuació… segur que aplaudirem! Envieu un correu a correu@barricaputxins.cat.
També un agraïment als quasi bé 100 comerços del barri que ens donen el seu suport (els trobareu mirant el programa de la Festa Major del barri), així com a totes les persones que col·laboreu -i per endavant, també les que penseu col·laborar-. Necessitem més gent tant a l’Associació com a les Festes!
Esperant poder-vos saludar i desitjant una bona Festa Major del Barri dels Caputxins 2024,
Els Amics de la Ciutat de Vic, conjuntament amb les Associacions de Veïns de la Ciutat posen en marxa un concurs de fotografia dels barris de Vic. Per conèixer les bases del concurs es pot accedir al web, www.amicsvic.cat i per a més informació, es pot escriure al correu, concursdefotografria@amicsvic.cat o bé trucar al telèfon 689311637.
El concurs pretén reflectir realitats que des de mirades molt personals, donin a conèixer espais, moments, imatges, entorns, passatges i vivències que ens ajudin a descobrir la ciutat més enllà d’estereotips i convencions.
El concurs otorgarà 4 premis, dos fins a dotze anys i dos per adults.
El veredicte es farà a principis de desembre i posteriorment es farà una exposició de les obres presentades.
Amics de la Ciutat i les AAVV us convidem a descobrir Vic des de l’ull fotogràfic !!
Acabem aquesta entrega de les Memòries d’un barri publicada arrel de la Festa Major Virtual 2021.
En aquest cas, parlarem de la “Torre dels Caputxins.”
Fotografia de l’any 1882. S’observa la presó, el cloquer de l’esglèsia de la Divina Pastora i una torre a la dreta de la imatge.
Al llarg del taller de “Memòries d’un barri” ens vam interessar per la torre que apareix en la fotografia superior. Ningú del barri ens ha aportat cap record o explicació de la mateixa; només el fet que hi ha un carrer amb el nom de “Torre dels Caputxins”. La única referència que va aparèixer és amb la família Novellas, que recorden que la gent anava a buscar l’aigua al pou de la torre. Les primeres cases a la part elevada van començar a construir-se l’any 1924.
– Comentant el tema amb en Francesc de Rocafiguera, arxiver de l’Arxiu Municipal de Vic, desprès d’una recerca ens va poder aportar notes de premsa aparegudes al periòdic de Vic “El Norte Catalán”:
El Norte Catalán 23 de febrero de 1895.
La torre llamada de los Capuchinos, que durante la última guerra se construyó cerca de la Iglesia de dicho nombre, está en malísimo estado y, a nuestro entender, amenaza ruina. Sería, por lo tanto, conveniente que se hiciera inspeccionar por personas facultativas, y si realmente existe peligro de que se derrumbe, debiera derribarse oportunamente, pues todos los días hay varios chiquillos que están jugando junto a ella, y aún en su interior, y podría suceder alguna desgracia.
El Norte Catalán 18 de enero de 1896.
Se está derribando la torre llamada de Capuchinos, la cual, a más de resultar completamente inútil, amenazaba ruina, por lo que creemos muy acertada esta decisión.
– En Francesc de Rocafiguera també ens va comentar:
“La primera nota situa l’origen de la torre en la darrera carlinada, – Vic va ser presa pels carlins el 1874 – potser es va construir depressa o va quedar malmesa per la guerra o ambdues coses, això i el seu desús explicarien la seva ràpida degradació i la vida efímera d’una construcció que en principi havia de ser ben sòlida.
La singularitat de la Torre dels Caputxins ha fet que perduri en la memòria col·lectiva en utilitzar-se al padró d’habitants des de 1924 com a referència per situar dins la ciutat el domicili de les persones que vivien a les cases que es van anar construint en aquell indret. Posteriorment el seu nom va designar un dels carrers d’aquell sector.
A l’històric carrer dels Caputxins se li va donar el nom de Beata Joaquina de Vedruna el 1940 i de Santa Joaquina de Vedruna el 1959, nom que es va catalanitzar el 1980″.
– En aquest moments ja teniem clar que la torre era una construcció militar.
– Cercant per Internet, vaig descobrir que Google havia digitalitzat (dins un projecte que Google va estar portant a terme durant un temps amb la idea de digitalitzar els llibres de les biblioteques del mon) un exemplar de la narració militar de la guerra carlista que es troba a la biblioteca de la Universitat de Harvard (Cambridge, Massachuttets, als Estats Units), en concret a la “Harvard College Library”:
– A les pàgines 148 i 149 apareix aquesta referència a la Torre dels Caputxins:
– Per tant, la torre era un fortí militar.
Possible canó del fortí.
I la seva ubicació?
– En la narració militar es comenta: “…construir un fuerte en la meseta de los Capuchinos, inmediato al convento y la calle del mismo nombre al N.E. de la ciudad.”
– En Rafel Ginebra, de l’Arxiu Episcopal, ens va fer aquesta aportació:
Mapa militar del 1890
“És un mapa militar fet en 1890 però en realitat és un mapa de les Guilleries, fet per Julio Serra, i Vic queda al límit del mapa i ja no resulta tan detallat com la part central del mapa. Del mapa se’n va fer una edició fa uns anys i és el que tinc jo. T’adjunto detall de Vic. Hi ha un punt amb una mena de rombo que podria coincidir amb la torre perquè és l’única edificació de l’entorn dels caputxins. Ell ho situa damunt la carretera de Roda i per tant potser quedaria més o menys al final del carrer Torre dels Caputxins on hi ha aquell sobtat desnivell amb escales”.
– Finalment, amb el programa 3D Studio Max vaig fer un estudi de perspectiva segons la fotografia, amb aquest resultat d’ubicació sobre una foto aèria de la zona del 1949:
Estudi de perspectiva amb ordinador sobre la possible ubicació de la torre.
Carrers actuals sobre foto del 1949
Si voleu afegir comentaris, aportacions…sobre la Torre dels Caputxins, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
De tertúlia amb membres de les comissions de festes, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per les persones autores.
Les festes del barri es van començar l’any 1975. Es va fer una xocolatada fa uns 35 anys amb 5 olles de 50 litres…La llet la donaven les cases de pagès. Van demanar ajut a botigues, i a l’any següent tothom volia ser-hi.
La comparsa (majorets) va rebre crítiques al setmanari Osona, ja que no eren d’aquí (eren de Mollet).
S’anava a dinar al “Raurell”, a Sau. La tornaboda es feia a Sant Tomàs, on hi havia concurs d’all i oli.
Es feien patinets pel carrer nou (amb rodes de coixinets).
Al camp de futbol del seminari jugaven solters contra casats. Al 3er. any ho van deixar de fer: anaven massa en sèrio…
L’envelat es posava al carrer misericòrdia (als horts de la misericòrdia). Hi havia un encarregat que tenia les claus. Els palcos anaven a sorteig. Feien passarel•la amb disfresses de paper. El jurat era la junta de modistes. Es feia allà també el festival d’artistes del barri, i simultànies d’escacs. També feien veure que hipnotitzaven a la gent. Més endavant, per temes de seguretat (sortides d’emergència), l’envelat es va encarir i ja no el van llogar.
PROGRAMES DE LES FESTES – A PARTIR DE L’ANY 1980, L’AUTOR VA SER EN JOSEP LLUÍS LÒPEZ-GUARDIA
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz
Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de les Festes del Barri, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
De tertúlia amb Joaquim Costa, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Joaquim Costa.
(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar la Farinera)
Originalment fou una fàbrica tèxtil. En Joaquim Costa la va comprar i hi va posar una farinera, amb el nom de “Fábrica de harinas San Ramon”.
Fotografia de l’any 1920
La xemeneia va ser escapçada per un llamp. A la xemeneia de la farinera hi van parar cigonyes. Una vegada van marxar, al cap d’un mes en van trobar una de viva als soterranis, que havia baixat per la xemeneia… Van cridar a un ocellaire i al cap de dos dies va marxar.
El besavi va comprar en una subhasta un vaixell americà enfonsat al port ambs acs de farina, a molt bon preu. Va reflotar el vaixell, ja que sabia que els sacs feien una capa impermeable que al trencar, permet recuperar la farina…
A l’any 1998 hi va haver polèmica a la farinera al obrir el carrer Torelló. A l’altra banda va quedar la granja de porcs (alimentats amb farines), que va arribar a tenir 800 porcs (1900-1950).
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz
Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la Farinera, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
De tertúlia amb Roser Campàs, Pepita Riera, Lluisa Rovira, Felip Pujol, Dolors Pujol, Ángela; dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per Ton Estat
(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar Can Pau Raba)
Al seu pare li deien en “Serena”. Ve de quan hi havia homes vigilant les riuades, i cridaven “sereno” (serè).
(Vista del davant)
(Vista de l’entrada al pati)
Hi havia una feina que era la d’axernador. Can Pau Raba era una finca de regadiu, amb horts de diferenta gent. L’axernador tancava les comportes de l’aigua per guiar-la cap als diferents recs. L’administrador posava ordre per regar els horts. “Girar el tall” volia dir caviar la direcció del rec.
El safareig el feien servir per rentar verdura. Els horts els regaven amb aigua bruta, d’aigües residuals.
(Entrada pel darrera)
La Roser recorda que anaven a jugar a futbol i quan acabaven, la veïna els donava un plat de crema. La gent del barri hi recollia cargols.
(Comentari darrera la foto anterior)
Els nens i nenes anaven a xumar al porró d’en Felip (de la Teuleria). La canalla algun diumenge anava a la teuleria a deixar marques als totxos que estaven assecant-se, tot passant per sobre.
(Comentari darrera la foto anterior)
Fa 60 anys va haver una rierada en la qual es porcs es banyaven. La rierada va arribar fins a “can Boixeda”. El riu va tornar a agafar el seu antic camí. Es sentien els animals de l’escorxador. El mercat dels porcs era davant l’escorxador. “Rec del tint”: baixava quan mataven a l’escorxador. Ho desviaven.
Recorda haver vist arribar “hungaros” (referint-se a persones del poble gitano). Paraven en diferents llocs.
(Foto de l’any 2005, des de l’edifici del costat)
(Recull a la premsa d’una proposta de la propietat que no va prosperar)
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz
Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de Can Pau Raba, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
De tertúlia amb Dolors Bardolet, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.
(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar la serradora)
L’avi era molt eixerit, com la seva dona. Venien llenya a Vic. Van treure la rifa, i van comprar fins a Can Costa. Van anar venent els troços i van fer la casa. El seu pare ja va néixer allà.
Hi vivia una família extensa. La casa tenia 7 o 8 habitacions grans. Menjador gran i al darrera. La cuina donava al carrer Sant Jordi. Era cuina econòmica, de llenya i serradures. La calefacció també cremava serradures. Tenien llar de foc i piano. Vivien allà 23 noies i 7 o 8 nois, cosins tots ells. Anaven a l’Escorial. També feien coral i piano.
Donaven llenya a qui patia fred. El pare del veí feia carbonet, tot fent un forat a terra d’un metre de fons per 3 o 4 d’amplada. Hi tiraven fusta i branques de neteja del bosc. Cremava tapat amb una planxa de ferro amb terra a sobre. El carbonet el bescanviaven per corda o espardenyes fetes amb roda de camió.
Foto01: el seu cosí passava corrents per sota del cavall dels carreters, quan estava parat.
Foto02: Camió a la bàscula.
Foto03: (bicis) D’esquerra a dreta, la Maria Antònia Bardolet, i els cosins Loreto Bardolet i Joan Vilà. A vegades anaven 3 en una bici que portava la gran. No tenien por a la bici. La seva mare anava amb bici fins a Vilanova…Anaven a la font del Bruguer, a la font dels frares…
Foto04: nevada. Va ser molt forta, amb molta glaçada. Semblava un barri d’indis: pels de focs per desglaçar. 27 sota zero… Un veí arreglava els tubs de l’aigua corrent amb bufador (soplete).
Foto05: Jugaven a cuit i amagat pels troncs de pi. També es gronxaven. Mai havia passat res. Anaven a banyar-se a la piscina de Can Martra.
Foto 06: Tothom venia a jugar. I a menjar fruita (cireres, raïm). L’avi cuidava el raïm. Hi havia nois que saltaven a buscar-ne, i els ho deixava fer.
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz
Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la serradora, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
De tertúlia amb Felip Pujol, Àngela Pairó i Dolors Pujol, dins del taller de “Les memòries d’un barri”. Fotografies cedides per la família.
(Vista aèria de 1949, on es pot apreciar la teuleria)
Per aquella zona hi havia Cal Lluc, Can Pau Raba, Can Boixeda, Cal Jardiner, Cal Matacà, Cal Teuler (casa seva). El seu pare ja feia teules…Anaven a buscar la llet a Can Martra (llavors encara no hi havia les piscines).
Sortien a la fresca i xerraven amb els veïns. Anaven a les fonts a dinar i passar el dia.
De jovenets, recorda haver posat una corda travessant el carrer, i feien saltar gossos, gats… Anaven a “fer cagar els ocells del niu”, traient-los. Es reunien al carrer i a les cases. Jugaven a rescatar. També anaven a pescar al riu. Al vespre, quan es reunien la gent a les cases per resar el rosari, se n’anaven a omplir les cases de galàpets…
En Felip tocava la guitarra, i li van dir per tocar la trompeta, que li ensenyarien per fer una cobla. La guerra ho va desbaratar (Hi va marxar als 20 anys).
De la seva mare té pocs records. Li posava un raig de llet pel mal d’orella.
La feina de teuler era dura. A l’hivern, anaven a la terrera a cercar terra. Treien el guix i les impureses trepitjant l’argila amb esclops. El foc era un art: calia conèixer com s’igualava. A la primavera i a l’estiu feien les teules, degut a millors condicions per assecar-se.
Quan es veia un núvol sobre el teuler, l’endemà plovia. A la barraca hi vivien gitanos, que feien d’enterramorts. A l’hivern hi deixaven anar gent per dormir (gastaven 100 feixos de llenya a l’any). Personatges: en “pòtol”, el “cagarroto”. Gent que no treballava. A vegades els municipals els feien anar a l’ajuntament a dormir.
La gent anava a casa seva a buscar teules, i en portaven “a domicili”. També venia gent pobre de les germanetes a buscar obra i totxos, i els convidaven a berenar. Les germanetes els deien: gracias por el “bocinico” que les dan.
Recorda la filadora (Can Bardolet, el de can LLuc), ja que hi havia telers, També “el jardiner”, el de Can Pau Raba. Can Vilalta, que feien cordes de guitarra, fils per operar, cordes per raquetes de tennis.
Narració recollida per Josep Armengol i Avel·lí Ruiz
Si voleu afegir records i vida viscuda al voltant de la teuleria, contacteu amb nosaltres a correu@barricaputxins.cat
Es demana que es posi el fanalet al balcó o a la finestra de casa. Podeu veure com muntar el fanalet dels Reis d’Orient que podreu trobar gratuïtament en comerços de Vic en aquest enllaç.
Una vegada acabada la fmc (festa major confi) del barri dels Caputxins, només resta agraïr la participació (tant a qui ha participat aportant com a qui ha seguit la fmc des de casa). Esperem haver proporcionat moments diferents a casa de cadascú tot fent barri. (Si voleu fer qualsevol comentari, aportació, etc., us proposem fer-ho al facebook: Barri Caputxins. O al correu: correu@barricaputxins.cat).
Dedicat a les persones mortes i les afectades pel COVID-19, als seus familiars i al personal sanitari. I a tots els veïns i veïnes del barri.
Esperem veure’ns i saludar-nos presencialment a la propera festa major del barri!
(RECORDEU: A LES 19 HORES CANTAREM LA CANÇÓ DEL BARRI A TRAVÉS DE VIDEOCONFERÈNCIA, UTILITZANT EL PROGRAMA “ZOOM”. A les 18:30h us penjarem aqui i al Facebook l’enllaç)
Avui -per acabar la festa major confi- reviurem algunes actuacions recollides al llarg dels anys…
RECORDEU QUE DEDIQUEM AQUESTA festa major confi A LES PERSONES QUE ENS HAN DEIXAT PEL COVID-19 I ELS SEUS FAMILLIARS I AMICS, A LES PERSONES QUE L’ESTAN PATINT, I A LES PERSONES QUE SEGUEIXEN EN PRIMERA LÍNIA TREBALLANT PER ATURAR-LO.
I amb la intenció de passar uns moments diferents compartits, tot esperant poder celebrar la festa major del barri retrobant-nos totes i tots als carrers i a les places.
EL PROGRAMA D’AVUI:
Una autèntica ranxera, “Mexico lindo” (Jorge Negrete), en les festes de l’any 1986. Video enregistrat per “Estudis Salles film”.
Actuació d’en Fernando Suares i Joan Camps amb “La camisa”, al cafè d’artistes del 2018
El nostre estimat grup del barri “Boira Baixa” intrepretant “Que tinguem sort” (Luís LLach) en la festa major de l’any 1986. Video enregistrat per “Estudis Salles film”.
L’Alba Sánchez i en Solo K.OS interpretant “No más mentiras”, cançó composada per ells mateixos, al cafè d’artistes de l’any 2015
En Bernat Ricart i en Jaume Aguilar intrepretant “Di papá” (Josep Guardiola i Rosa Mary) . Playback. Festa major de l’any 1986. Video enregistrat per “Estudis Salles film”.
Retrobada a l’escenari després de varis anys del nostre estimat grup del barri “Boira Baixa” intrepretant “Fent Camí” (Els Esquirols), al cafè d’artistes de l’any 2013.
En LLuís Tello i en Josep Armengol intrepretant “El rey enamorado” (Les Luthiers), al cafè d’artistes de l’any 2016.
La Txell Generó i en Ramon Pujol interpretant “L’àngel de la sort” -un tema propi-, al cafè d’artistes de l’any 2014.
La Judit Tió i en Josep Armengol interpretant “Bicicletes” (Blaumut), al cafè d’artistes de l’any 2014.
Actuació d’en Bernat Ricart amb la Cristina Lechuga, Conxita Mesa, Anna Musach, Antònia Nogales, en Lluís Tello, Fernando Suares, Lluís Franch i Joan Camps interpretant “Gracias por venir” (Lina Morgan). Playback al cafè d’artistes de l’any 2014.
Retrobada a l’escenari després de varis anys del nostre estimat grup del barri “Boira Baixa” intrepretant la “Cançó del barri dels Caputxins”, al cafè d’artistes de l’any 2013.
CANÇÓ DEL BARRI DELS CAPUTXINS
Vinga, nois, qui s’apunta,
És un barri ben parit,
I el que vulgui disfrutar-hi
Ha de ser dels Caputxins.
Un bon dia remenant un pilot de llibres vells,
Un joc molt interessant vaig aprendre en un d’ells,
És el joc del parxís on les dones hi disfruten
Cridant i escarrassant-se enmig del gran sarau.
Vinga, nois, qui s’apunta…
Doncs mireu tot el que passa en aquest gran envelat
de festes i festasses n’hi ha per tots costats
I molt s’ha parlat del barri, molt s’ha escrit i dit arreu
Que d’escacs fins a petanca de tot ho trobareu.
Vinga, nois, qui s’apunta…
Fins i tot amics del barri una cosa us hem de dir
Que un barri com aquest no se’n troba en tot Vic
Del gran fins al més xic, tots s’ho passen divertit,
Del ball a la caminada, tots quedem ben servits.
Vinga, nois, qui s’apunta…
Fi de festa a l’envelat. Any 1986.
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT! FINS LA PROPERA I QUE SIGUI SENSE “CONFI”!!
AAVV del Barri dels Caputxins
“festa major confi”, maig de 2020
Últim cap de setmana i fi de la festa major confi! Tancarem la festa major confi amb una cantada de la cançó del barri per videoconferència. (Utilitzarem l’eina ZOOM. Posarem l’enllaç a les 18:30h. Aneu-ho preparant!)
Avui una altra foto històrica del barri: Què es veu? On estava? (Contesteu al Facebook del barri: Barri Caputxins. Poseu referència a la foto en la resposta. Gràcies!)
FOTOH5:
RESPOSTA: La presó i l’escorxador. Actualment es situarien a la plaça de la Divina Pastora.
RESPOSTA: La teuleria. Observeu la seva ubicació en una foto aèria del 1949:
Actualment es situaria des del carrer Raval Cortines fins a la PLaça de Ramon Segarra i Oliva (on hi ha el pàrquing públic). (Per cert: aviat es podria aprovar per part de l’Ajuntament de Vic el canvi de nom de la plaça com “La Teuleria”, deixant per la zona del parc infantil el nom de Ramon Segarra i Oliva -membre difunt de la Junta de l’AAVV que va propiciar el parc infantil-, a proposta de veïns i de l’AAVV del barri).
Felicitats a qui ho heu encertat! (I qui no, ara ja ho sabreu)…
FOTOH4:
RESPOSTA: La presó (antic convent dels Caputxins -exclaustrat el 1835-); l’actual Esglèsia de la Divina Pastora; a la dreta, la “Torre dels Caputxins”. (Ull! hi ha 3 elements…)
En quant a la Torre, va ser una fortificació militar. En Francesc de Rocafiguera, arxiver municipal, ens va trobar aquesta referència:
- Per altra banda, vam trobar en un llibre militar que narra la tercera guerra Carlina aquesta referència a la fortificació:
Aquestes són les col•laboracions que hem rebut aquesta setmana per la festa major confi del barri dels Caputxins. Moltes i moltes gràcies a totes les persones que heu decidit participar a “artistes del barri (i altres)”!!!
Vinga, animeu-vos!!, que només ens resta el proper diumenge 31 per seguir veient més “artistes del barri (i altres)”… Contacteu amb nosaltres via correu electrònic: correu@barricaputxins.cat
A més, diumenge vinent a les 19 hores cantarem per videoconferència la canço del barri. Ja us n’informarem…
RECORDEU QUE DEDIQUEM AQUESTA festa major confi A LES PERSONES QUE ENS HAN DEIXAT PEL COVID-19 I ELS SEUS FAMILLIARS I AMICS, A LES PERSONES QUE L’ESTAN PATINT, I A LES PERSONES QUE SEGUEIXEN EN PRIMERA LÍNIA TREBALLANT PER ATURAR-LO.
I amb la intenció de passar uns moments diferents compartits, tot esperant poder celebrar la festa major del barri retrobant-nos totes i tots als carrers i a les places.
EL PROGRAMA D’AVUI:
Comentaris de les veïnes xinxetes a “artistes del barri (i altres)”, a càrrec de Xinxetes i punt.
L’Estel Tello ens interpreta una melodia composada per ella mateixa.
La Mercè Vinyet ens narra un sermó especial…
La Mia (de Dinàmic Gimnàs) ens fa una proposta per posar-nos en forma: sessions d’entrenament gratuïtes cada dia a en directe a les 8h i a les 10h, al seu Instagram: dinamicvic , o posteriorment al seu canal de Youtube: DINAMIC GIMNAS VIC
La Montse Marsó i la Júlia Cervera ens fan una lectura d’una escena de l’obra de teatre “La rambla de les floristes”, d’en Josep Maria de Sagarra.
La Mariona Parra ens interpreta aquesta coreografia contemporània.
La Mercè Vinyet ens recita el poema “La puntaire”, d’en Manuel Ribot i Serra.
Rememorem la interpretació feta per en Bernat Ricart i el seu nebot, en Santi Ricart -grans artistes de l’escenari- l’any 1986 dins la festa major del barri, imitant a la Lina Morgan a “Amor de Carnaval (de “Pura Metalúrgica”). Playback. Video enregistrat per “Estudis Salles film”.
Rememorem en Pep Mim amb el suport de l’Anna Musach interpretant amb mímica l’havanera “Pare, vull ser pescador” (composada per Antònia Vilàs i Ferràndiz) al cafè d’artistes de l’any 2019.
Rememorem en Lluís Tello fent de Sacha interpretant “Yo soy lo que soy” del musical “La jaula de las locas” al cafè d’artistes de l’any 2019. Playback.
Rememorem el nostre estimat grup del barri “Boira Baixa” intrepretant la cançó del barri en la festa major de l’any 1986. Video enregistrat per “Estudis Salles film”. Anem-la aprenent!
CANÇÓ DEL BARRI DELS CAPUTXINS
Vinga, nois, qui s’apunta,
És un barri ben parit,
I el que vulgui disfrutar-hi
Ha de ser dels Caputxins.
Un bon dia remenant un pilot de llibres vells,
Un joc molt interessant vaig aprendre en un d’ells,
És el joc del parxís on les dones hi disfruten
Cridant i escarrassant-se enmig del gran sarau.
Vinga, nois, qui s’apunta…
Doncs mireu tot el que passa en aquest gran envelat
de festes i festasses n’hi ha per tots costats
I molt s’ha parlat del barri, molt s’ha escrit i dit arreu
Que d’escacs fins a petanca de tot ho trobareu.
Vinga, nois, qui s’apunta…
Fins i tot amics del barri una cosa us hem de dir
Que un barri com aquest no se’n troba en tot Vic
Del gran fins al més xic, tots s’ho passen divertit,
Del ball a la caminada, tots quedem ben servits.
(Ja hem posat la resposta a la foto històrica 2 i hem afegit 2 fotos més de Can Pau Raba. Cerqueu més avall)
Avui dues fotos històriques del barri: Què eren? On estaven? (Contesteu al Facebook del barri: Barri Caputxins. Poseu referència a la foto en la resposta. Gràcies!)
FOTOH3:
RESPOSTA: La teuleria. Observeu la seva ubicació en una foto aèria del 1949:
Actualment es situaria des del carrer Raval Cortines fins a la PLaça de Ramon Segarra i Oliva (on hi ha el pàrquing públic). (Per cert: aviat es podria aprovar per part de l’Ajuntament de Vic el canvi de nom de la plaça com “La Teuleria”, deixant per la zona del parc infantil el nom de Ramon Segarra i Oliva -membre difunt de la Junta de l’AAVV que va propiciar el parc infantil-, a proposta de veïns i de l’AAVV del barri.
Felicitats a qui ho heu encertat! (I qui no, ara ja ho sabreu)…
FOTOH4:
RESPOSTA: La presó (antic convent dels Caputxins -exclaustrat el 1835-); l’actual Esglèsia de la Divina Pastora; a la dreta, la “Torre dels Caputxins”. (Ull! hi ha 3 elements…)
En quant a la Torre, va ser una fortificació militar. En Francesc de Rocafiguera, arxiver municipal, ens va trobar aquesta referència:
- Per altra banda, vam trobar en un llibre militar que narra la tercera guerra Carlina aquesta referència a la fortificació:
